Mallorca, qui és Mallorca?

Tenc el plaer d’estar fent feina a les oficines d’informació turística. Això em permet aprendre molt. Conèixer més la meva illa. I saber qué coneixen els extrangers de Mallorca. He de reconèixer que, sense cap dubte, els alemanys són els que estàn més informats. La resta, moltes vegades, es troben molt despistats. I els que més desconeixen l’illa, per extrany que soni, son els mateixos espanyols. Avui em demanàvem un mapa de Marbella. Una parella es pensava que estaven a Marbella. Fa rialles, però és molt trist. Ja estam que darrerament, hi ha zones de Mallorca que es semblen a Marbella, però… Sovint la gent demana per les Illes Canàries. Es confon les Balears amb les Canàries. Això es quasi diari. Això demostra, que la gent quan aterritza no té la capacitat per ecoltar ” Bienvenidos a la isla de Mallorca”. No és tan difícil saber el nom del lloc ón passarem les vacances, no creis? A més, ja sabem que Mallorca no és molt gran, però és tan difícil distingir Mallorca (illa) de Palma (ciutat de Mallorca) ? La gent es pensa que l’illa es nom “Palma de Mallorca”. A l’oficina tenim mapes de moltes zones. Si em demanen unmapa de Palma, no en donaré un de tota la illa. I la gent s’indigna. I a mi m’indigna la seva ignorància. No pretenc que coneguin els noms de tots els pobles ni res per l’estil. Només el nom del destí ón han decidit passar les seves vacances. Quan anava a escola hi havia una assignatura anomenada “Geografia”. A mi em va servir per alguna cosa. I a voltros?
Per altra banda, quasi per tots els destins turístics es troben distintes opcions. Un pot triar si vol fer relax, si s’estima més aventura, o si vol visitar museus. Hi ha moltes coses a fer. És difícil respondre a la pregunta més comú que em fan: “Acabem d’arribar, qué es pot veure a Mallorca? Ón podem anar?” Bufff… Hi ha mil respostes… El que vull dir és que jo, almenys, quan partesc de vacances, tract de saber ón vaig i perquè. M’inform antes de partir dels llocs que més m’interessen. No ho deix en mans de hotelers pesseteros ( i peperos sovint!). No ho deix en mans d’agències que em convencin de qualsevol excursió ón hi treuen una exagerada comissió. O si, en el cas de que m’interessi molt. No se, em fa vergonya quan algú l’únic que coneix de Mallorca és que hi ha un palau on el Rei (d’Espanya…) hi passa les seves “vacances”, o que lo únic que desitja és saber on passa l’estiu na Claudia Schiffer… Quan et diuen això se me’n van les ganes d’explicar res més.
És distint si em demanen pel tren de Sóller. No me cans de repetir els horaris del tren i del trànvia que els durà al port. Tampoc me cans de presumir de cales. Ni dels pobles amagats a la nostra serra de tramuntana. No me cans de contar la història de Palma ciutat. No me cans de insistir en que visitin la nostra catedral, la nostra façana marítima. El nostre casc antic. M’encanta explicar i presumir d’illa. Però sempre dins d’uns limits.