Mallorca! Desperta’t!

Val sí. Vivim a una illa. Mallorca. I sí, tenim un idioma. En realitat en tenim dos. El català i el castellà. Sí. Pràcticament vivim del turisme. Cert. Però, val la pena continuar així? Es a dir, d’aquesta manera? Ja sabem que hi ha estudis sobre això. I ja sabem que la universitat, en part, et parlen de lo bonica que és la illa i en gran part et parlen de distintes formes d’explotar-la. Pobra Mallorca. Amb l’encant que té i com la destruïm. A qui oferim la nostra illa? No a tothom. Som selectes. Ho oferim a un turiste pobre. Incult i innocent. No invertim en millora d’infrastructures. Ni en una millor educació per a que els turistes estiguin bén atesos. No ens caracteritzem per tenir un bon nivell d’idiomes. Al contrari. Moltes finances. Molts negocis. I la part literària de l’illa? I la part màgica? I les llegendes? La nostra història? No la sabem mostrar a qui ens visita. Només li ensenyem el nostre mar. Només es salven els turistes que decideixen venir prèviament informats. saben ón van i qué volen veure. Mallorca a l’estiu pareix una guarderia. A l’hivern una residència de padrinets. Hauríem de canviar l’oferta. Potenciar els itineraris d’alguns experts com Gaspar Valero entre altres. S’hauria de captar la gent que realment té ganes de fer feina per s’illa. Gent amb ganes d’ensenyar el que estima i d’aprendre dels altres. No deixar que la gent se’n vagi de les seves vacances pensant que Mallorca és l’Arenal. Pensant que els mallorquins som tancats. No és la veritat sencera. Siguem sincers amb els turistes i hi sortirem guanyant. I ells també. Cal un esforç. Perque qui sap si el dia de demà els turistes ja estaran aborrits de noltros…