Llàgrimes.

Perquè ploram? Sempre hi ha raons per plorar, però aquestes raons poden ser molt distintes. M’he inspirat avui amb aquest tema gràcies al programa El Club. És un dels meus programes preferits. Variat. Actual. I amb bon rollo. Cada dia hi ha alguna entrevista. Avui l’entrevista que ha fet Albert Om ha estat dirigida a Sebastià Serrano. Aquest és un home que m’encanta escoltar. M’agrada com xerra. Avui parlava de les llàgrimes. Podem plorar per moltes coses. Amb elles expressem tristor, alegria, emoció, ràbia, pena, etc… A l’entrevista es deia que les llàgrimes serevixen per desestresar-se. Inclús en algun moment, entre bromes, ens han recomenat plorar un poc abans d’anar a dormir. Diuen que es dorm plàcidament després d’haver plorat. També s’ha dit que plorar és fer una crida als altres. És una manera de cridar l’atenció. De demanar ajuda. De confesar les pors que tenim. Les llàgrimes son símptomes. M’ha cridat l’atenció quan han dit que el plor més desconsolat és la de la pèrdua d’un fill. Una de les coses més dures és la pèrdua vital de les persones. No hauríem de fugir de les llàgrimes. Son sanes. I també tenen propietats positives. Qui plora és transparent (com una llàgrima). Perquè mentres ho fa demostra el que sent, el que pensa, el que és. Perquè al final, som el que sentim. No ens hem d’oblidar de fer net els ulls de tant en quant.
Una besada, salada.