Pare, feia molt que no podia teclejar paraula a aquest espai, tan íntim per mi, tan accessible per tu. Ningú s’ha assabentat d’això perquè tu eres l’única persona que podia apreciar-ho. És per això que no ho he fet, perquè si tu no estàs darrere la pantalla llegint-me, sent que no val la pena. I és per això que el poc que he escrit t’ho he escrit a tu, ho he escrit per tu.
Pare, no he pogut començar a posar al dia el meu blog fins que l’he acomodat a la teva nova forma d’estar amb mi. Necessitava tenir-te present, aquí també, i per això he creat un espai exclusiu per tu, on puc escriure’t tantes cartes com vulgui.
Pare, t’he de dir que les meves curolles no minven i que em falta temps per dur-les a terme totes. M’agradaria tant contar-te tot el que em passa pel cap i pel cor.
Pare, no sé si ho saps, però ara soc funcionària de carrera, he aprovat el Català C2 i he tornat a la universitat. Sembla que no em puc separar de l’etern aprenentatge de la vida, dels llibres, dels apunts, dels croquis, dels esquemes, de tot el que d’alguna manera està vinculat a tu.
Pare, ara em toca preparar un Treball de Fi de Grau, i ahir vaig tenir la primera reunió amb el tutor que m’han assignat. Ell és un geògraf que em proposa emmarcar el projecte dins l’ambit de l’antropologia del turisme. Sé que t’hagués encantat aquesta categoria i sé que t’haguessin vengut mil i una idees originals respecte de com abordar-ho. I és que enyor tant les nostres llargues converses, els nostres debats morals, les nostres mirades de complicitat… Mai oblidaré tot el que em vas ajudar, llegint i rellegint el darrer treball que vaig presentar davant un tribunal. Tu hi eres, activament i incondicionalment, com hi ets ara però d’una altra manera.
Pare, em toca definir la temàtica que tractaré al projecte que t’he mencionat i el tutor m’ha confiat molta massa llibertat. I no puc oblidar la teva definició de llibertat tan relacionada amb la capacitat d’elecció. Tu sempre em deies: “com més pot un triar, més lliure és”. I em sent tan lliure ara mateix…
Pare, ahir vam fer una pluja d’idees (aquí li diuen brainstorming). El tutor em va parlar d’imaginaris, jo li vaig parlar dels no-llocs. Vam acabar parlant de la caverna de Plató i de la filosofia del turisme que, encara que molts no ho vegin, hi és. Existeix, de la mateixa forma que existeixes tu.
Pare, t’aniré contant com prosper amb la meva nova aventura i et cercaré perquè em donis els teus savis consells i m’ajudis a qüestionar tot l’inqüestionable, perquè així som tu i jo: plens i buits de contradiccions.
Imatge feta per fotografierende disponible a pixabay.