Tants dies esperant la inspiració i de cop arriba. Arriba tan plena que espanta.
Espanta aquell full en blanc que feia temps que així es mantenia. En silenci. No sortien les paraules.
Paraules amb por a no ser mai escrites. El pànic a que les idees s’haguessin acabat, per sempre, em paralitzava. Tornaven estàtics els meus pensaments.
Pensaments de mitjanit i conversacions sense sentit, fan néixer avui noves formes de combinar paraules que deriven en noves frases. Ben plenes.
Plenes de significat i superant aquella immensa por a sonar buida.
Buida queda aquella sensació de no ser capaç de tornar escriure.
Escriure en català.