Darrerament estic perdent moltes oportunitats d’escriure al blog per falta de temps. Quan tenc temps per escriure no tenc res a dir i quan tenc alguna cosa a dir no tenc temps per escriure. Aquest post el vaig començar a escriure en novembre… A la fi, avui, el public.
La qüestió es que dia 25 i 26 de novembre vaig assistir a un congrés a València. El congrés duia per títol “L’arc Mediterrani: porta d’Europa”. La universitat de les Illes Balears va oferir 15 beques per a 15 estudiants universitaris per assistir, de franc, al congrés. Jo vaig ser una de les persones que es va inscriure i em concediren la beca. Així que dia 25 vam partir cap a València a les 7:05 del matí. Arribem i ens anem al col.legi major on havíem d’allotjar-nos aquests 2 dies. Deixem motxilles i partim cap al centre de cultura contemporània Octubre, on s’organitzava el congrés.
Em va sorprendre que quan vaig entrar a la primer sessió no érem més de 40 persones a la sala i, així com anava avançant el dia érem menys els assistents. Així com anava escoltant les diverses ponències i les intervencions del públic quan acabaven aquestes, vaig començar a ensumar l’aire que es respirava en aquella sala. Es tractava de reflexionar i discutir la situació del que anomenen l’arc mediterrani. Aquest eix mediterrani el constitueixen Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears. A aquesta euro regió l’anomenen EURAM. El congrés va anar enfocat a criticar el centralisme real de Madrid que viu el nostre país a tots els nivells i a potenciar la unió dels països catalans com a força econòmica i social.
La veritat es que no estic en total desacord amb el que es predicava, però una vegada més, a les Balears no les tenien molt en compte. No va ser fins el segon dia de congrés, a una de les darreres ponències, quan es va parlar de ses illes i ho va fer na Joana Maria Seguí, catedràtica de geografia de la nostra universitat. Va ser prou clara i la seva presentació prou interessant.
Hi havia molts més representants de Catalunya i Comunitat valenciana, per tant, les I.B. es van deixar, una vegada més,un poc de banda. Es van enfocar molt en els ports mediterranis i amb la seva funció de descarregar mercaderies. Van oblidar un poc el transport aeri i tota l’àrea del turisme. No hem d’oblidar la importància de tenir les portes “ben obertes” cap el turisme (europeu i no europeu). Respecte al transport aeri em va semblar un conjunt de discussions entre encorbatats lluitant per la quota de mercat i poca cosa més.
Foto: jorgevr