Ahir ens va tocar a nosaltres. Ja feia temps que esperàvem assistir i, a la fi, va arribar el moment. A les 11:00 estàvem al Real Club Nàutic de Palma preparats per tot. Roba còmoda, ulleres de sol i una motxilla era tot el que, físicament, duiem posat. També portàvem ganes de passar-ho bé i de conèixer aquest món de les regates.
Des de que vam arribar fins que vam partir ens van tractar de luxe. Just arribar ens posàrem “l’uniforme”, un polo vermell dels que té el RCNP i ens entregaren les nostres acreditacions. Tot seguit vàrem berenar i ens vam hidratar tot el que vam poder ja que el dia amenaçava ser calurós. I ho va ser del tot.
No era la única blogger allà dins. Ens acompanyava, sempre, un dels organitzadors i alhora creador d’un gran blog que en cap moment va permetre que ens faltés res. També ens acompanyava una simpàtica alacantina que ja coneixia però no havia tengut, encara, el plaer de parlar una estona amb ella. Vaig poder parlar, també, amb un blogger català de l’hospitalet que també participava en l’organització del gran event. De cada vegada m’agrada més conèixer a gent que comparteix, almenys, una de les meves passions: escriure. Encara així, ja sabem que tenir i mantenir un blog no només consisteix en escriure. Hi ha molt més darrera dels posts. Hi ha, principalment, persones amb ganes de xerrrar amb el món. Fou fantàstic passar el dia amb tots ells.
Vam pujar al vaixell devers les 12:30. Vam estar al costat de representants de Marina hotels, Hotelbeds i Mar Salada. Vaig insinuar que em podria interessar un VIP de la “glamurosa” discoteca però l’intent no va tenir gaire èxit. Poc a poc ens allunyàvem de la costa palmesana per endinsar-m’hos en les aigües mediterrànies.
El sol cremava i les ones començaven a esquitxar-m’hos. Començà la competició i, encara que jo no fos gens experta dins el món de les regates, em va agradar moltíssim poder-ho veure en primera fila. Vaig fer preguntes i els més entesos em responien i m’anaven contant el que passava, ja que jo tenc costum de navegar des de terra i no des de la mar. Aquí podem veure, amb més detalls, els resultats del dia.
En arribar a terra, vermella com una tomàtiga, vaig poder veure com es duien a terme els darrers preparatius del concert de Jaume Anglada. Va tocar a les 19:00, com el programa marcava. Ell i jo no ens vam quedar a veure’l. Decidírem tornar a casa per descansar una mica i llevar-m’hos la saladina del cos. No vam tenir massa temps per descansar ja que vam improvitzar un sopar al Club de Mar. Amb més tranquilitat que al migdia sopàrem al restaurant del Mar Salada. He de reconèixer que em va sorprendre molt gratament. Ens van tractar molt bé i el menjar estava, “realment”, bò. Després baixàrem a fer una copa a la “glamurosa” discoteca que, potser, perque era dimecres estava, pràcticament, buida. Fou un dia del tot complet, amb rialles i converses interessants. Així que no em queda més que acabar el post agraïnt que hagin pensat amb mi i m’hagin donat l’oportunitat d’assistir, aquest any, a la Copa del Rei de vela.