No és fàcil escriure sobre un mateix. És ben difícil. Duc un temps intentant crear una nova pàgina al blog. Una pàgina que parli sobre l’autora. Que expliqui perquè escriu el que escriu. Una espècie de presentació per convidar als que la coneixen i als que no a llegir-la. No hi ha manera. He fet consultes i he rebut consells, quasi, de tota mena.
A la primera persona que vaig acudir fou al meu pare. Ell sempre em llegeix. Me coneix i podia ajudar-me. De fet, ho va fer. Li vaig entregar un primer croquis sobre el que podria ser la meva presentació. Gràcies a ell em vaig donar compte de que havia escrit de manera poc responsable, insegura i poc pronunciada. Just el que no m’agradaria mostrar de mi. Vaig escriure sense arriscar-me. Sense banyar-me i amb paraules agradables per a tothom. No deia cap mentida però no deia tota la veritat. Em costa acceptar crítiques però m’ho va fer saber d’una manera molt subtil i, finalment, vaig reconèixer algun dels meus vicis.
També vaig demanar consell a altres persones. Vaig començar demanant “adjectius” que em definissin. Gran error. Perquè una presentació d’un mateix no ha de dir el que diuen els altres. Ha de dir el que tu vols que digui i el que més s’apropi a tu. Una de les persones em va demanar si era necessari descriure’m. Aquí vaig tornar a dubtar del contingut d’aquesta pàgina. Aquesta persona no trobava necessari que al blog hi hagués una descripció de l’autora. Jo més que descriure’m voldria presentar-me, presentar el meu espai i convidar a qui es senti atret a llegir-ho.
Després de mil esborranys m’he decidit. No sé perquè m’ha estat molt més fàcil escriure en tercera persona. Mentre escrivia pensava en ella (jo). M’ha estat més còmode i em sentia, potser, menys crítica amb jo mateixa. Encara no l’he acabada i vull donar a llegir-la abans de publicar-la. Tot i això, acceptaré qualsevol consell, qualsevol tipus d’ajuda. No sé si existeix algun mètode o algun truc per a aquestes coses. Segur que més d’un té una plantilla per sortir-se’n. Jo encara estic detallant i encara no estic fent provatures i no estic satisfeta. En estar llest ja em direu què en pensau.
Foto: Jorge Miente